LA TERMINAL
El món subterrani creat pe'n Toni d'Eguia

Salut a totes i a tots!

 Els exàmens ja son aqui, i tot d'una que els acabi toca mudança cap a Sa Roqueta... així que és possible que aquest espai estigui una temporadeta sense actualitzar-se (amb tots aquests maldecaps encara escric manco! :-P)

Gracies per la vostra comprensió. Ànim i paciencia, que aviat podreu renyar-me en viu i en directe!

 Abans de fer aquesta pausa temporal, vos deix aquests fragments, referents a la zona de l'Anell. La recordau? Si no és així, podreu trobar-la ràpidament a través de l'enllàç de "Llocs de la Terminal" 

Fins aviat!

------------------------------------------------------

El drobbàs és un gegantesc cetaci del mar de l’Anell que és l’únic depredador del peix d’or. Aquests darrers son molt verinosos i a causa d’això emeten una lleu iridiscència verdosa. D’aquesta manera , els altres animals ja saben que no s’hi ha d’acostar. 

Les serps marines surten a la superfície per a caçar els insectes dels que s’alimenten. Al voltant del coll despleguen unes aletes que segreguen una substància olorosa i aferradissa, semblant a teranyina, que els atreu i els atrapa. Finalment, quan aquests fils estan plens, en fa una bolla i els amolla, deixant-la caure a l’aigua per a devorar-la.

Així doncs, per a caçar-la s’ha de saber acostar-s’hi mentre caça, moment en el que descansa, immòbil per a no foragitar a les seves diminutes preses. 

--- Aleta, vell pescador Gent de l’Illot de les Cloïsses ---

(Sí, els dos son citats per la mateixa persona. Molt observadors!;-)

Els pobles batranencs tenen una costum de festeig curiosa, molt diferent a la de la meva gent: la monogàmia no esdevé necessària ni exigida fins que la parella no es casa. D’aquesta manera, els noviis poden festejar amb diverses persones i veure quina li interessa més...

Per a la gent com jo, pot arribar a cridar l’atenció, però per a ells és quelcom ben normal. Això sí, si un cop casats alguna de les dues parts és trobada essent-li infidel a la parella, li son tallades les orelles i els llavis! D’aquesta manera tothom sap quina ha estat la seva falta i se’n fan enfora.

Resulta absurd dir que un cop que passa això és molt difícil que aquesta persona torni a casar-se.

--- Roderic, Gent mercader de terra ---

Avui, en lloc de la continuació de la hitòria de Gabros i Sadín, vull contar-vos la història d'una mítica ciutat maleïda, font de llegendes i rondalles de por. És un lloc del que tenc imatges molt clares en el cap, però per ara més properes a dibuixos que a texte (com ja haureu vist, estic molt rovellat amb això de les lletres!), però fins que no trobi il·lustrador, intentaré anar-la descrivint de la millor manera possible ;-)

---

La ciutat d’Ib

Ib és un país mític i maleït per als habitants de la terminal. Es troba situat en una gegantesca bòveda que s’alça, colossal, fins a perdre’s de vista amb un únic pilar al seu centre. A les seves parets s’hi troben les cases, milers d’elles, amb corredors que les connecten i passarel·les i ponts penjats sobre el buit.

Tanmateix, tot i que veure aquesta ciutat vertical, amb cases semblants a formigues en la closca d’una fruita tan gran com una persona, és tot un espectacle, el que més enlluerna la vista son els palaus gegantescos que sobresurten de la resta de les cases en relleu i tamany. Com penjats de la paret, empetiteixen les cases dels voltants ocupant varis pisos i mostrant, tot i els incomptables anys passats, la meravellosa habilitat i grandesa dels seus constructors.

Aquesta ciutat reposa en el silenci de la mort des de temps immemorials , quan una orgullosa raça de Gent primigenis, gegants d'un passat ja oblidat, l’aixecà per a l’eternitat abans de desaparèixer misteriosament*.

Es diu que fa uns pocs segles, una tribu de gent intentà colonitzar-la, excavar en les seves runes, aprendre dels seus secrets i enriquir-se amb els seus tresors... però aviat començaren a ser fustigats per espectres dels antics habitants: criatures de més de dos metres i cranis flamejants, fantasmes de caps coronats amb banyes i demoníaques cares voladores que reien i maleïen en llengües desconegudes, a més de plagues de cuques i escarabats i innombrables criatures que s’amagaven en les ombres i atacaven a traïció.

Impel·lits per la casta de mags-sacerdots que els governava, els Gent no partiren, obstinats en guanyar als espectres dimoni i quedar-se per a ells els seus secrets... però aviat arribaren altres calamitats: poc a poc anaren desapareixent algunes persones, com per art de màgia, les dones deixaren de concebre fills... finalment els homes enfolliren, dividint-se en diferents faccions enfrontades a mort.

La sang anegà el terra cobert de pols i temps i, finalment, el silenci torna a regnar a Ib.